SON CAVIL·LA

En la zona del llevant mallorquí, en un replà entre la mar i la muntanya, s’ha construït aquesta nova casa de caràcter tradicional. Aquest va ser un nou repte per al despatx de Llorenç Brunet ja que els preceptes dels propietaris passaven per respectar el to tradicional de les “cases de possessió” considerant que havien de donar un alt valor afegit a la finca en si. I és clar que amb els criteris actuals la finca és senzillament espectacular ja que és una zona buidada que domina 180 graus de mar pel seu costat sud, i altres 180 graus de la serra del llevant mallorquí en la seva zona Nord; i per descomptat, està ben comunicada. Per a l’arquitecte els 4 pilars del projecte van ser els següents: Identificació del volum tipològic d’una casa d’una certa envergadura, amb un cos clarament principal de dues plantes amb coberta de dos vessants, i annexos laterals d’una sola planta, mai en la façana sud. És una postura “de possessió” que pretén exhibir el domini de l’entorn, de la finca, del paisatge.

Després, barrejant el concepte de casa tipus passant, oberta en façanes oposades comunicades (valor que tradicionalment és molt identificable amb la franja central “més pública” i que és herència històrica del pas central a l’atri posterior de les cases romanes que “travessava” dues crugies) amb el concepte de portal, d’accés al recinte, de límit… es dibuixa una proposta que “buida” el volum en dos passos paral·lels, en sentit transversal i en tota la seva altura (les dues plantes). La presència d’aquests dos grans buits amb les seves respectives grans portes és imponent i pràctic, ja que permet a l’edifici ser totalment opac o transparent. De fet, sense entrar en la finca es pot veure la mar a través de l’edifici, sense molèstia als ocupants.

A més, com en l’arquitectura tradicional, aquests espais centrals són versàtils (usos múltiples) i obren perspectiva a les dependències laterals. De fet aquí radica la qualitat espacial de la casa: Aquesta doble transparència del volum genera una diversitat d’espais a l’interior del volum i les perspectives de les sales es multipliquen, així un volum compacte i tradicional té la capacitat de sorprendre i generar diverses sensacions als ocupants, tant en un sentit estàtic (perspectives donis d’una sala) com en un sentit dinàmic (el gaudi del passeig dins, a través, i al voltant de l’edifici. I, per descomptat fusta: L’ús de fusteries tipus “porta gran” amb taules de fusta de *Acoya tintada (és una espècie de pi australià amb un tractament *acetilado que millora exponencialment les garanties de durabilitat de la fusta a la intempèrie) són un referent de la casa, traduint-se en elements essencials de la proposta tant per la seva elegància com pel que aporten a la versatilitat dels espais (representació, varietat de tons de llum, control, ventilació creuada, transparència…).

En resum, portes grans, pedra, i volum compacte buit, que aconsegueixen des de la intimitat unes esplèndides vistes sobre la mar i la muntanya.