Brunet Arquitectes celebra tres dècades d’arquitectura des de Mallorca. Una trajectòria nascuda a Manacor i construïda entre paisatge, habitatges, rehabilitacions, equipaments i una manera d’entendre la professió en què les persones, el lloc i la responsabilitat ambiental sempre formen part del projecte.
Hi ha matins que serveixen per celebrar i d’altres que, gairebé sense voler, aconsegueixen resumir tota una història. La del 30è aniversari de Brunet Arquitectes en va ser una. Amics, clients, col·laboradors i proveïdors es varen reunir al Cafè T’estim, a Manacor, per compartir un brindis, records i converses que es varen allargar sota el pati. Trenta anys es podien llegir allà no com una xifra, sinó com una suma de persones, projectes, decisions i confiança.
El lloc tampoc no era casual. Cafè T’estim forma part d’Estel de Llevant, un dels projectes que l’estudi ha tingut l’oportunitat d’acompanyar i una obra que explica bé una cosa essencial en la manera de treballar de Brunet Arquitectes: l’arquitectura no acaba en la forma d’un edifici. Pot ordenar, protegir, acompanyar i contribuir al benestar de qui l’utilitza. Celebrar-hi tres dècades era, d’alguna manera, tornar al sentit més profund de la professió.
Una història que comença a Manacor
La trajectòria de Brunet Arquitectes va néixer a Manacor fa trenta anys, lluny de la idea de l’estudi d’arquitectura entès únicament com una firma i molt més a prop d’una pràctica quotidiana: observar, dibuixar, construir, equivocar-se, aprendre i tornar a començar. Amb el temps varen arribar noves persones, noves escales i encàrrecs cada vegada més diversos. L’estudi va créixer, però va mantenir una cosa que encara es pot reconèixer en la seva feina: la voluntat d’entendre cada projecte des del lloc on existirà.
Aquesta mirada comença amb preguntes senzilles. Per on surt el sol? D’on arriba el vent? Què hi havia abans? Quina part del terreny convé preservar? Què es veurà des d’una finestra? Com envellirà una pedra? Com es mouran les persones dins una casa? A Mallorca, aquestes preguntes tenen una importància especial. La llum és generosa, però també intensa; el paisatge convida a obrir-se a l’exterior, però exigeix ombra, orientació i protecció; i la memòria constructiva de l’illa és present en el marès, la pedra, els patis, les parets, la vegetació i la manera tradicional de relacionar-se amb el clima.
L’arquitectura contemporània no necessita imitar el passat per pertànyer a un lloc. Pot parlar un llenguatge actual i, al mateix temps, reconèixer allò que ja hi existia. Aquest equilibri entre tradició, paisatge i una manera de viure mediterrània apareix de formes diferents en bona part de l’obra de l’estudi.
Del paisatge rural a la ciutat
En projectes com Pleta de Son Violí, l’habitatge s’apropa al paisatge sense intentar competir-hi. Els volums, les terrasses, la piscina, la pedra i el jardí formen un conjunt en què interior i exterior s’entenen com a parts d’una mateixa experiència. No es tracta simplement de construir al camp, sinó d’acceptar que qualsevol intervenció modifica un paisatge que ja hi era molt abans que l’edifici.
En els projectes urbans, el repte canvia. En un habitatge entre mitgeres, una rehabilitació o un apartament prop de la mar, l’arquitectura ha de trobar oportunitats dins uns límits molt concrets. La llum, els patis, les visuals, la ventilació creuada i la recuperació dels espais exteriors poden transformar completament la manera d’habitar una casa. Santa Catalina és un bon exemple d’aquesta capacitat per treballar amb allò existent i trobar una nova relació entre la vida interior, el carrer, el pati i la coberta.
Al llarg d’aquestes tres dècades, Brunet Arquitectes també ha treballat en equipaments, rehabilitacions, habitatge col·lectiu i projectes on la dimensió pública de l’arquitectura adquireix un pes especial. Són obres d’escales i programes diferents, però unides per una mateixa pregunta: com pot un espai respondre millor a les persones i al context que l’envolta?
Una convicció ambiental que es va avançar al seu temps
Hi ha, a més, una línia que amb els anys ha adquirit cada vegada més importància i que avui forma part inseparable de la identitat de l’estudi: el compromís amb l’eficiència energètica i l’impacte mediambiental. Molt abans que la sostenibilitat es convertís en un argument habitual del sector, Brunet Arquitectes va començar a treballar de manera decidida amb criteris passius, arquitectura bioclimàtica i estratègies destinades a reduir la demanda energètica dels edificis.
Aquest recorregut ha situat l’estudi entre els pioners en la introducció i el desenvolupament d’habitatges Passivhaus a Mallorca. No com una etiqueta afegida al projecte, sinó com una manera de projectar que obliga a pensar des de l’inici en l’orientació, l’aïllament, l’estanquitat, l’eliminació dels ponts tèrmics, la ventilació controlada, la protecció solar, els materials i el comportament real de l’edifici al llarg de l’any.
L’aposta té un sentit especial en una illa. Mallorca disposa d’unes condicions climàtiques privilegiades, però també de recursos limitats i d’un paisatge la fragilitat del qual obliga a pensar com i quant consumim. Reduir les necessitats de climatització, aprofitar millor la llum i l’ombra, emprar materials adequats i disminuir la petjada ecològica no són qüestions independents de l’arquitectura. Són arquitectura.
Projectes com Son Coix II, Es Rafal de Son Macià i, més recentment, VOLTOR mostren aquesta evolució. VOLTOR, un habitatge de 425 metres quadrats al Port de Pollença amb certificació Passive House Plus, porta aquesta idea un pas més enllà: eficiència energètica, generació renovable, confort i una arquitectura oberta i mediterrània poden conviure sense contradicció. Els porxos, els voladissos, les obertures i les relacions amb l’exterior formen part de la mateixa lògica que la precisió de l’envolupant o la ventilació mecànica.
Potser aquesta és una de les aportacions més interessants d’aquesta etapa de l’estudi. Fer que la sostenibilitat deixi de percebre’s com a tecnologia visible o com una renúncia estètica. La millor eficiència és moltes vegades la que no necessita explicar-se: una casa que manté el confort, consumeix molt menys, aprofita millor el clima i, al mateix temps, continua sentint-se com una casa de Mallorca.
Una arquitectura que també té cura
Estel de Llevant introdueix una altra dimensió d’aquesta mateixa responsabilitat. La intervenció va consistir a reformar i adaptar un edifici existent a Manacor per crear un nou espai multiservei dedicat a l’atenció de la salut mental. El projecte va mantenir el caràcter arquitectònic de l’immoble i en va millorar la funcionalitat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica.
Organitzat al voltant d’un pati central que aporta llum natural, ventilació i qualitat ambiental, l’edifici reuneix espais d’atenció diürna, formació, tallers, menjador, activitats comunitàries i habitatge tutelat. No necessita grans gestos per transmetre la seva intenció. Hi ha proporció, claredat, recorreguts comprensibles i espais que cerquen ser lluminosos i acollidors. Hi ha, sobretot, una idea senzilla: un edifici destinat a tenir cura de les persones també ho ha de fer a través de la seva arquitectura.
Per això tenia sentit que la celebració del 30è aniversari tingués lloc allà. En un projecte on es troben rehabilitació, eficiència, dimensió social i vida quotidiana. En un edifici que no cerca imposar-se, sinó servir.
Trenta anys són també moltes persones
Darrere cada fotografia acabada hi ha una història que rarament apareix. Reunions, croquis descartats, plànols que canvien, visites d’obra amb fred o sota la calor d’agost, converses amb constructors, fusters, enginyers, industrials, artesans i propietaris. Decisions aparentment petites que acaben transformant un espai.
I hi ha els clients, que entreguen a un arquitecte una cosa més important que un encàrrec: la seva confiança. Projectar una casa significa entrar durant un temps en la vida de les persones que l’habitaran, entendre com viuen, què volen conservar, què necessiten i què imaginen quan pensen en el seu futur. Trenta anys d’arquitectura són també trenta anys de relacions humanes. Aquesta part d’una trajectòria no es pot mesurar en metres quadrats.
Continuar mirant com el primer dia
Després de tres dècades s’acumulen obres, experiència, fotografies i records. Però hi ha una cosa més difícil de conservar: la curiositat. Arribar a un terreny buit i tornar-se a fer preguntes. Entrar en una casa antiga sense decidir per endavant què ha de desaparèixer. Acceptar que cada projecte pot ensenyar alguna cosa nova. Continuar sentint emoció quan una obra comença a assemblar-se a aquell primer dibuix.
Brunet Arquitectes celebra trenta anys mirant enrere només el temps necessari per agrair a totes les persones que han format part del camí. Després toca tornar a mirar endavant, des de Manacor i des de Mallorca, amb una arquitectura que ha canviat i continuarà canviant, però que manté una convicció constant: construir llocs que pertanyin al seu entorn, que consumeixin de manera més responsable i que facin una mica millor la vida de qui els habita.
Trenta anys després, potser aquesta continua essent la millor manera de celebrar l’arquitectura.
