Es Rafal de Son Macià: la casa mallorquina de Llorenç Brunet Arquitectes que arriba a la prestigiosa edició italiana d’AD
Vegeu la publicació a la revista Architectural Digest Italia
Entre pedra, fusta, llum i paisatge, aquest projecte al Llevant de Mallorca reinterpreta l’arquitectura tradicional de l’illa des d’una mirada contemporània, amb la fotografia de Neus Pastor com a testimoni d’un habitatge concebut per integrar-se en el seu entorn.
En el paisatge del Llevant mallorquí, Es Rafal de Son Macià planteja una manera d’entendre l’arquitectura en què la casa no busca imposar-se sobre el territori, sinó formar-ne part. Dissenyat per Llorenç Brunet Arquitectes, l’habitatge es fragmenta en quatre volums que segueixen el pendent natural de la parcel·la i creen una successió de patis, terrasses i espais intermedis. L’arquitectura tradicional de Mallorca es reinterpreta aquí des d’una mirada contemporània, amb la pedra, la fusta, la teula àrab i la llum com a elements essencials. El projecte ha estat fotografiat per Neus Pastor, reconeguda pel seu treball especialitzat en arquitectura i interiorisme a Mallorca.
Hi ha cases que es construeixen sobre un paisatge i d’altres que semblen haver trobat el seu lloc dins d’ell. Es Rafal de Son Macià pertany a aquesta segona categoria. En una parcel·la rústica de fort pendent del Llevant de Mallorca, l’habitatge projectat per Llorenç Brunet Arquitectes se situa sobre la part més elevada i amable del terreny, buscant reduir la seva presència visual i establir una relació més natural amb l’entorn.
La primera decisió del projecte va ser, precisament, no entendre l’habitatge com un únic volum. Amb 336,20 m² construïts, la casa es divideix en quatre cossos interconnectats que es desplacen lleugerament entre si per seguir les cotes del terreny. El resultat és una arquitectura fragmentada, d’escala més domèstica, que permet que la construcció s’adapti a la topografia en lloc d’obligar el paisatge a adaptar-s’hi.
Entre aquests volums apareixen patis, terrasses i petits espais exteriors que fan que el recorregut per la casa sigui també un recorregut pel paisatge. No hi ha una única perspectiva ni una única manera d’experimentar l’habitatge. Cada desplaçament descobreix una nova relació amb el camp, amb el mar o amb la mateixa arquitectura.
Una casa que segueix el pendent
La fragmentació és molt més que una decisió formal. Permet resoldre una parcel·la complexa sense generar l’impacte visual d’una construcció longitudinal i contínua. Cada volum assumeix una funció diferent i, alhora, contribueix a construir una seqüència d’espais connectats.
Els patis semisoterrats adquireixen aquí un paper especialment important. Són llocs de transició entre la casa i l’exterior, espais protegits on la llum i l’ombra canvien al llarg del dia. Funcionen com a petits microclimes i aporten profunditat a una arquitectura que s’entén tant pels seus volums com pels espais buits que hi ha entre ells.
Aquesta manera de treballar recorda una de les característiques més interessants de l’arquitectura tradicional de l’illa: la capacitat de crear confort a partir de recursos senzills. L’ombra, l’orientació, els murs, els patis i la ventilació natural formen part d’una arquitectura mediterrània que durant segles ha sabut respondre al clima sense necessitat d’artificis.
A Es Rafal de Son Macià, aquests principis apareixen reinterpretats des de les necessitats d’un habitatge contemporani.
La tradició, sense nostàlgia
La casa utilitza alguns dels materials més reconeixibles de l’arquitectura rural mallorquina: pedra del Llevant, cobertes inclinades de teula àrab i fusteries de fusta. Però no es tracta de reproduir una casa tradicional.
La intenció és una altra: recuperar allò que pertany al lloc i utilitzar-ho amb un llenguatge actual. L’arquitectura no necessita recórrer a elements decoratius per semblar mallorquina. La mateixa materialitat del projecte és suficient.
La pedra aporta massa i continuïtat amb el terreny. La fusta introdueix calidesa. Les cobertes inclinades recorden les construccions rurals de l’illa i, alhora, ajuden a fragmentar visualment els diferents cossos de l’habitatge.
El resultat té alguna cosa deliberadament asserenada. No pretén cridar l’atenció des de lluny. La casa es descobreix a poc a poc.
I probablement aquí resideix una de les principals virtuts del projecte: la seva relació amb el paisatge no es construeix des de l’espectacularitat, sinó des de la integració.
El paisatge entra a casa
A Mallorca, parlar d’arquitectura mediterrània implica parlar també de com es viu l’exterior. La terrassa, el pati, el jardí o l’ombra d’un arbre no són espais secundaris, sinó una extensió de l’habitatge mateix.
A Es Rafal de Son Macià aquesta idea és present des de l’organització general. Els quatre volums generen diferents situacions exteriors i multipliquen les possibilitats d’ús. Un pati pot convertir-se en un lloc de descans durant les hores de més calor; una terrassa es pot obrir cap al paisatge; un altre espai pot quedar més protegit i oferir intimitat.
L’arquitectura crea així una successió d’interiors i exteriors connectats, sense que hi hagi una frontera rígida entre ambdós.
La disposició dels volums permet a més obrir l’habitatge en diferents direccions: cap al mar i cap al paisatge interior de la finca. La casa no s’orienta únicament cap a una gran vista, sinó que construeix diferents relacions visuals amb el territori.
És una manera especialment mallorquina d’entendre el luxe: disposar d’espai, llum, ombra i paisatge sense necessitat d’omplir l’arquitectura d’elements innecessaris.
Llum, ombra i matèria
Durant el dia, la llum transforma contínuament la percepció de l’habitatge. Les superfícies de pedra reben el sol, els patis generen zones d’ombra i les cobertes projecten diferents graus de protecció sobre els espais exteriors.
Els materials adquireixen així un caràcter canviant. La mateixa paret pot semblar més càlida a l’alba, més intensa al migdia i gairebé daurada a la fi de la tarda.
Aquesta relació entre matèria i llum també és present en altres projectes de Llorenç Brunet Arquitectes, on l’estudi planteja l’arquitectura com una manera d’integrar-se en el paisatge mediterrani i treballar amb les condicions específiques de cada emplaçament.
A Es Rafal de Son Macià, aquesta filosofia es fa especialment evident perquè la topografia no és un condicionant que calgui amagar. És part del projecte.
Fotografiar l’arquitectura de Mallorca
Per comprendre un habitatge com aquest també és important la manera com es fotografia. En aquest cas, les imatges de Neus Pastor adquireixen un paper fonamental.
Pastor, la feina de la qual apareix habitualment vinculada a projectes d’arquitectura, interiorisme i habitatge a Mallorca, ha fotografiat nombroses cases de l’illa posteriorment publicades en mitjans especialitzats com AD. La seva mirada apareix també en diferents projectes de Llorenç Brunet Arquitectes.
En les seves fotografies, l’arquitectura no apareix aïllada. La pedra, la vegetació, la llum i l’horitzó formen part de la mateixa imatge. És una aproximació especialment adequada per a un projecte l’argument principal del qual és precisament la relació entre casa i paisatge.
En la publicació d’AD Itàlia dedicada a un altre habitatge de Llorenç Brunet Arquitectes, Ca Na Llarga, les fotografies de Neus Pastor mostren igualment com l’arquitectura mallorquina es pot explicar a través dels seus materials, els seus patis, els seus espais exteriors i la seva relació amb el territori.
Una arquitectura pensada per durar
Es Rafal de Son Macià incorpora a més solucions d’autosuficiència energètica mitjançant captadors solars fotovoltaics i tèrmics, integrant l’eficiència energètica dins de la mateixa concepció del projecte.
No apareix com un afegit tecnològic separat de l’arquitectura, sinó com una part més d’una manera de construir orientada a reduir l’impacte de l’habitatge i aprofitar les condicions naturals del lloc.
Topografia, orientació, ventilació, ombra, materials i energia formen part d’una mateixa estratègia.
És una forma d’entendre la sostenibilitat que va més enllà d’incorporar determinats sistemes tècnics: consisteix també a construir menys contra el lloc i més des del lloc.
Una nova manera d’entendre la casa mallorquina
Es Rafal de Son Macià no pretén recuperar literalment la casa rural tradicional de Mallorca. Tampoc no busca convertir-la en una peça contemporània completament deslligada del seu context.
El seu interès és precisament en aquest punt intermedi.
Quatre volums segueixen el pendent. La pedra connecta l’habitatge amb la terra. Les cobertes de teula recuperen una imatge reconeixible del paisatge del Llevant. Els patis introdueixen ombra i ventilació. Les terrasses prolonguen la vida cap a l’exterior. I la llum acaba de construir una arquitectura que canvia amb les hores.
El resultat és un habitatge contemporani, però profundament vinculat a Mallorca.
Una casa que no necessita competir amb el paisatge perquè ha estat concebuda per formar-ne part.
I potser és aquesta la idea que millor defineix Es Rafal de Son Macià: no una casa col·locada al camp, sinó una arquitectura que entén que, a Mallorca, el veritable projecte comença molt abans d’aixecar una paret: comença escoltant la terra.
Vegeu la publicació a la revista Architectural Digest Italia
